L'OCAPI

Ja fa uns anys que vaig sentir a parlar d'aquest animal tant estrany que no és gaire conegut entre la gent i ho trobo bastant injust. Com que m'agrada molt i vull que la gent s'assabenti de la seva existència he decidit informar-me una mica més i explicar el més essencial d'aquest animal.

L'ocapi és el parent viu més proper de la girafa. Es considera de vegades un "fòssil vivent" per la seva semblança amb els primers giràfids que aparegueren en el Miocè. Tot i això, fou l'últim dels grans mamífers a ser descobert.

És un ungulat remugant que viu a les frondoses selves del nord de la República Democràtica del Congo. Recorda, per la forma del seu cos, a una girafa nana. El mantell del pèl és totalment diferent, vermellós en tot el cos excepte en potes i glutis, on adopta un color blanc amb ratlles negres, semblant a una zebra. Com les girafes, té dues banyes petites recobertes de pèl al cap sense utilitat aparent i una llarga llengua prènsil de color negre que utilitza per a introduir les fulles d'arbusts i arbres baixos a la boca. La longitud d'aquesta és tal que pot netejar l'interior de les orelles amb la seva punta. Encara que està molt emparentat amb les girafes el seu cos recorda en realitat més al d'un cavall.

Els ocapis són animals predominantment solitaris que, de vegades, s'uneixen en petits grups de forma ocasional. L'esperança de vida d'un ocapi volta els 30 anys.

El seu sentit més desenvolupat és l'olfacte, seguit de l'oïda. Les cries tenen un ampli repertori vocal, amb el qual poden comunicar-se amb les seves mares, però els adults tendeixen a ser muts. Una de les poques vegades que emeten sons es dóna quan els mascles busquen parella durant l'època d'aparellament.

LES ORQUÍDIES

Per si no ho sabíeu visc en una casa que està plena de plantes i flors però la que més abunda és la orquídia. Com que trobo que és una flor simple però molt maca al mateix temps he decidit informar-me una mica més i també informar-vos a vosaltres.

Les orquídies, de la família Orchidacea, són la més gran família botànica existent. Totes les especies llevat les obtingudes artificialment en jardineria, estan protegides per lleis internacionals com a plantes amenaçades.

Existeixen aproximadament unes 30.000 especies conegudes, encara que cada any es descobreixen i descriuen altres noves espècies desconegudes. Estan presents des de l'equador fins el Cercle Polar, des les planures fins l'alta muntanya, principalment terrestres, epífites i semi terrestres.

•         Terrestres: són comunes en els climes templets, creixen en el terreny i les arrels estan ben fermes al terra de la qual porta elements nutritius. Té formacions anomenades tubèrculs formats per la unió de algunes arrels.

•         Epífites: constitueixen més del 90%. Pengen d’arbres o d’arbustos, són les més vistoses i les trobem en venta normalment. Procedeixen de les regions tropicals i no són paràsites. Les seves necessitats són escasses i obtenen l’aigua de la humitat de l’aire amb arrels aèries.

•         Semi terrestres: creixen sobre un coixí de fulles en descomposició en el terra o damunt de pedres recobertes de molsa.

Aquesta extraordinària família de plantes és una de les més evolucionades i amb major número de espècies del regne vegetal.

A Catalunya també hi ha orquídies silvestres, que encara que són més modestes que les tropicals en mida són sorprenents. Algunes han arribat a la sofisticació de fabricar la mateixa feromona sexual de certs insectes (substància química que emeten els insectes per atreure al sexe oposat) per enganyar-los. Moltes d’elles són molt rares i estan protegides per llei.

També he trobat algunes curiositats que crec que són bastant interessants:

•         El nom orquídia va ser utilitzat per primer cop per Teofrasto, filòsof de l’antiga Grècia que va viure entre el segle VI i el V aC que va escriure el primer tractat sistemàtic de botànica farmacologia. Del semblant als testicles dels homes, les va anomenar “Orchis” i d’aquí es va originar el nom “orquídies”.

•      La orquídia més alta del món es troba a Perú. Es tracta del Inkill, paraula que significa “portadora de llengua” per la forma del seu label (pètal irregular i de major mida propi de les flors de les orquídies).

•         Encyclia phoenicia, coneguda popularment com orquídia de xocolata, és una de les orquídies cubanes que més destaquen dins de Cuba. És una de les més increïbles i representatives d’aquest país. El seu nom es deu al deliciós aroma de les seves flors que recorda al xocolata.

       A continuació podreu observar dos fotos de les orquídies que tinc a casa: