L'OCAPI

Ja fa uns anys que vaig sentir a parlar d'aquest animal tant estrany que no és gaire conegut entre la gent i ho trobo bastant injust. Com que m'agrada molt i vull que la gent s'assabenti de la seva existència he decidit informar-me una mica més i explicar el més essencial d'aquest animal.

L'ocapi és el parent viu més proper de la girafa. Es considera de vegades un "fòssil vivent" per la seva semblança amb els primers giràfids que aparegueren en el Miocè. Tot i això, fou l'últim dels grans mamífers a ser descobert.

És un ungulat remugant que viu a les frondoses selves del nord de la República Democràtica del Congo. Recorda, per la forma del seu cos, a una girafa nana. El mantell del pèl és totalment diferent, vermellós en tot el cos excepte en potes i glutis, on adopta un color blanc amb ratlles negres, semblant a una zebra. Com les girafes, té dues banyes petites recobertes de pèl al cap sense utilitat aparent i una llarga llengua prènsil de color negre que utilitza per a introduir les fulles d'arbusts i arbres baixos a la boca. La longitud d'aquesta és tal que pot netejar l'interior de les orelles amb la seva punta. Encara que està molt emparentat amb les girafes el seu cos recorda en realitat més al d'un cavall.

Els ocapis són animals predominantment solitaris que, de vegades, s'uneixen en petits grups de forma ocasional. L'esperança de vida d'un ocapi volta els 30 anys.

El seu sentit més desenvolupat és l'olfacte, seguit de l'oïda. Les cries tenen un ampli repertori vocal, amb el qual poden comunicar-se amb les seves mares, però els adults tendeixen a ser muts. Una de les poques vegades que emeten sons es dóna quan els mascles busquen parella durant l'època d'aparellament.