ANIMALS EN PERILL D'EXTINCIÓ

Com que sabia molts dels animals que estan en perill d’extinció en tot el món en general vaig decidir buscar els que ho estiguessin a Catalunya. Com que en vaig trobar una gran quantitat vaig elegir els que més coneixia. A continuació us parlaré una mica de cadascú:

• Tortuga mediterrània: Són rèptils herbívors i diürns que poden arribar a viure edats comparables a les dels humans, i que s'estenen des dels Països Catalans a l'oest fins al marge sud de la mar Negra a l'est. És l'única tortuga terrestre de distribució íntegrament europea. La destrucció dels seus hàbitats i la seva popularitat com a animals de companyia n'han delmat significativament les poblacions salvatges i n'han fet indispensable la protecció per assegurar el futur de l'espècie a llarg termini. Corren el risc de desaparèixer en estat salvatge sobretot a causa de factors antropogènics com ara: l'agricultura mecanitzada i l'ús de pesticides, el trànsit, els incendis, la destrucció del medi ambient, la urbanització, la captura il·legal i l'amenaça de nous predadors.

•         Llangardaix pirinenc: El llangardaix pirinenc és un saure d'aspecte robust i rodanxó, el qual s'inclou dins els lacèrtids de mida mitjana, amb unes mesures que se situen entre les d'un llangardaix i una sargantana. És un lacèrtid que, contràriament a allò que el seu nom específic indica (àgil) és més aviat lent i desmanyotat. Viu al sòl, on excava galeries o bé es refugia sota les pedres. Ocupa petits territoris, que són defensats aferrissadament pels mascles. Tot i que a Europa ocupa zones ben diversificades, tanmateix a Catalunya només el trobem als Pirineus. Es veu amenaçada per la destrucció i desaparició de l'hàbitat per efecte del desenvolupament d'infraestructures diverses, la sobrepastura en algunes zones concretes, pateix de la fragmentació de les seves poblacions dels Pirineus i la freqüentació turística.

•         Milà reial: És un rapinyaire l'aspecte del qual és similar al del milà negre, del qual es distingeix pel seu cap de color gris platejat i la seva silueta. Els exemplars que nidifiquen al nord d'Europa es desplacen al sud per hivernar; alguns d'ells creuen l'estret de Gibraltar fins a arribar al nord d'Àfrica. La seva distribució arriba fins a les Canàries i les illes de Cap Verd. El principal problema que té la població de milà de Balears és una excessiva mortalitat adulta i immadura causada per diverses causes: els enverinaments, les electrocucions i col·lisions amb línies elèctriques, la caça il·legal, els ofegaments a safarejos, les molèsties durant la reproducció, la manca de recursos alimentaris, la mortalitat a parcs eòlics i la baixa variabilitat genètica.

•         Àguila cuabarrada: És una au rapinyaire gran, una mica més petita que l'àguila daurada. És una au característica de les regions semiàrides i càlides del Paleàrtic. A Europa la trobem nidificant a les serres mediterrànies de clima suau. Als Països Catalans es distribueix a les muntanyes mitjanes, atenyent les màximes densitats a la serralada Prelitoral. Nidifica preferentment a cingleres i caça a terrenys oberts com garrigues, àrees de vegetació laxa. Les seves poblacions han patit una davallada considerable en les darreres dècades. La pèrdua de qualitat dels territoris, sigui per impactes sobre el medi, reducció de preses, excés de pertorbacions o desplaçaments a zones menys favorables forçats per altres espècies competidores com l'àliga daurada, està al darrera de l'increment de la mortalitat i la disminució de l'èxit reproductor. La capacitat d'adaptació d'aquesta espècie als ambients humanitzats té evidentment un límit i, en els darrers anys, el constant increment urbanístic i d'infraestructures, així com de presència humana en els sectors de cria, són les causes dels abandonaments d'alguns sectors de cria.

•         Ratpenat de Bechstein: És una espècie que es pot trobar a tot Europa i a l'Àsia occidental. És un ratpenat de musell llarg i cònic i orelles clarament més llargues que el cap. El pelatge és força llarg, de color marró pàl·lid o marró vermellós per la part dorsal i gris clar per la ventral. Les cries són de color gris clar o gris cendra. Diversos estudis demostren que estan disminuint, sobretot perquè necessiten coves o arbres madurs per refugiar-se. La manca de boscos vells o madurs, així com l’excés d'insecticides, són problemes greus.

•         Turó comú: És un carnívor poc conegut i amenaçat a la península Ibèrica. És una espècie de distribució europea, manca només a les illes, tant mediterrànies com atlàntiques (llevat del sud de Gran Bretanya), la Península Escandinava, gairebé tot Finlàndia i el nord de Rússia. A la península Ibèrica la seva distribució és mal coneguda, és comuna a molts indrets i, en canvi, totalment absent de molts altres. A Catalunya es mostra com a espècie totalment lligada a cursos i masses d'aigua i molt característic de prats humits inundables temporalment. Estan en perill d’extinció a causa de: verins, mètodes no selectius de control de depredadors i persecució directa, el declivi del conill, la possible hibridació amb la fura, l’ús de pesticides i rodenticides, la destrucció de l’hàbitat i els atropellaments.

•         Ós bru: És una espècie de mamífer que pertany a la família dels úrsids pròpia d'Euràsia i de Nord-amèrica. És un habitant característic dels boscos madurs d'Europa, de l'Àsia temperada i de Nord-amèrica. En aquest vast territori apareix sota cert nombre de subespècies, que es diferencien unes de les altres per la coloració i la grandària.  Són plantígrads i en algunes situacions desfavorables pot aixecar-se sobre les seves potes del darrere per augmentar el seu camp de visió. La seva oïda és extremadament aguda i desenvolupada igual que l'olfacte, que és excel·lent, finíssim i, sens dubte, el seu sentit més desenvolupat i el que més els ajuda en la seva vida quotidiana. La principal causa de la regressió i extinció de l'ós a Catalunya i a bona part dels Pirineus va ser la persecució humana, sigui amb armes de foc, amb paranys o verins.

•         Llop: És un mamífer de l'ordre dels carnívors. Antigament els llops eren abundants i habitaven Nord-Amèrica, Euràsia i l'Orient Mitjà, però per una sèrie de raons relacionades amb l'ésser humà, incloent-hi la caça, actualment els llops habiten una zona molt més reduïda de la que havien arribat a ocupar. Aquesta caça és per evitar que els llops es mengin les ovelles i també per esport. Encara que està classificat com a una espècie poc amenaçada, en algunes zones, com als Estats Units continentals, estan classificats com a espècie amenaçada o en perill. El llop, sent un depredador, és una part important dels ecosistemes als quals pertany i són animals molt adaptables que poden viure a boscos, muntanyes, tundres, taigàs i praderies.

•   Linx ibèric: És un felí molt semblant al serval, però més gran i molt semblant també al linx nòrdic, del qual sovint va ser considerat una subespècie. Està lligada al paisatge mediterrani i l'abundància de grans masses de matoll unida a un baix índex d'activitat humana expliquen la seva distribució. És el felí més amenaçat del món i la seva població s'ha vist dràsticament reduïda en els últims 20 anys. A més, les seves subpoblacions, aïllades entre elles, contenen menys de 50 individus adults fèrtils, cosa que en dificulta la reproducció. Les causes d'aquesta regressió són: la contínua mort de linxs en llaços, ceps i trets de caçadors i atropellats en carreteres, la destrucció del seu hàbitat per part dels humans, la reducció de les poblacions de la seva principal presa (el conill) i la caça que va patir abans de ser protegit.