EL GIRA-SOL

El gira-sol és una planta herbàcia de la classe dels magnoliòpsids, de la subclasse de les astèries i de la família de les asteràcies amb una inflorescència gran en capítol (és un tipus d'inflorescència racemosa o oberta en la qual el peduncle s'eixampla en l'extremitat formant un disc una mica gruixut, anomenat receptacle comú) que gira al llarg del dia per orientar-se en direcció contrària al sol. És una planta originària de l'Amèrica boreal, especialment de Mèxic, el Perú i el sud dels Estats Units, que va ser introduïda a Europa durant el segle XVI. Des d'aleshores, el seu cultiu es va propagar ràpidament. Segons la genètica, el seu conreu va tenir com a únic origen l'est dels Estats Units, concretament la zona d'Arkansas, i després es va estendre cap al sud. Es conrea per la llavor, la pipa de gira-sol, de la qual s'obté un oli comestible.

Capítols d'un gira-sol mostrant
la disposició de las flors
tubuloses i ligulades sobre el receptacle comú

Esquema d'una inflorescència en capítol

El gira-sol és una planta molt robusta, poc ramificada i malgrat ser una planta de cicle anual, pot arribar a més de tres metres d'alçada (és més petita als llocs secs).

La seva arrel és axonomorfa, és a dir, que està formada per un eix principal i més desenvolupat i nombroses arrels secundàries. És una arrel pivotant, molt potent, que li permet resistir èpoques de sequera i absorbir substàncies minerals a força profunditat.

Té una tija important, de consistència semi llenyosa, pilosa, cilíndrica i rugosa d'alçada variable, des d'uns 40 cm fins a 2 m. Les fulles són grans (de 5-30 cm de longitud), triangulars o cordiformes, discretament dentades, peciolades, amb tres nervacions principals i aspres al tacte; les de la part superior són alternades, mentre que les de la inferior són oposades.

Presenta una inflorescència en capítol, amb dos tipus de flors: les ligulades, que es troben a la perifèria, són estèrils i tenen un color groc viu, i les tubiflores, que són les de l'interior del capítol, tenen un color groc més pàl·lid, són hermafrodites i són les que desenvolupen els fruits. Aquesta inflorescència està protegida per unes bràctees exteriors verdes i unes d'interiors membranoses disposades en diversos rangs. La seva pol·linització és entomofílica, és a dir, que es fa a través d'agents biòtics; concretament, d'insectes.

El fruit és un aqueni angulós, ovoide, aplanat, amb un pericarpi brillant de color negre, blanc o estriat, segons les varietats, anomenat popularment "pipa". La seva superfície externa presenta una pelussa. A l'interior apareix una llavor voluminosa i comestible, de color blanc i de gust dolç i oleaginós.

Aquesta flor té alguns usos medicinals tradicionals: pel restrenyiment, la hiperlipèmia i hipercolesterolèmia, lesions cutànies, cremades cutànies, úlcera cutània i psoriasi, l’artritis i artràlgia i per l’ansietat i mal de cap. Altres usos per la que s’utilitza és per l’alimentació per elaborar margarines baixes en colesterol i pastissos i com a substitut del cafè. També es fan servir per a la preparació de sabons, pintures, lubrificants i locions i l’oli de gira-sol es pot fer servir per produir biodièsel. La mel de gira-sol és una de les més corrents en el mercat, i, tot i no ser de les més apreciades.