EL SILUR

Per si no ho sabeu practico piragüisme i això em permet conèixer llocs i a vegades, com en aquest cas, alguns animals que habiten als rius. El silur el vaig veure competint a Fraga, després d'haver baixat per sort. En un primer moment em va impressionar molt perquè és molt gran i llavors vaig voler informar-me més sobre aquest tipus de peix.

El silur és una espècie de peix d’aigua dolça originari dels grans rius d’Europa Central. S’ha estès artificialment fora de l’àrea de distribució natural, arribant a països com Espanya, Itàlia i Kazakhstan. És ictiòfag, que significa que es nodreix amb peixos, i tampoc rebutja altra mena d’invertebrats. Les preses depenen de la seva talla i igual que el peix gat negre, no solament competeix amb espècies endèmiques a l’hora d’alimentar-se, sinó que sovint els peixos locals fan part de la seva dieta.

La pesca del silur és molt popular i a normalment espectacular. Conegut com “l’escombriaire” dels pantans, és fàcilment atret per la carn alterada, el fetge de porc i els intestins de les aus, que són més utilitzats com a esquer. L’esquer té que ser gran i fort, d’acord amb la pròpia boca del peix. Els pescadors del Danubi utilitzen una eina de fusta coneguda com clonk, colpejant-la a l’aigua, produint un soroll semblant al d’un petit peix saltant sobre l’aigua, una granota o algun tipus d’au. També s’utilitzen ones de baixa freqüència ja que tenen la propietat de propagar-se a través de llargues distàncies, obtenint resultats notables.

El període òptim de pesca es situa a principis d’estiu i de tardor fins a finals d’aquest, i es concentra principalment al mes de juny.

És originari d’Euràsia i ha estat introduït a Itàlia, Síria, Portugal, Turquia, l’Estat espanyol, Gran Bretanya, Països Baixos, Xina i, probablement també, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, França, Dinamarca i Tunísia.

Des de la seva introducció a Mequinensa l’any 1974 s’ha estès a altres contrades del Principat de Catalunya, com ara la part baixa del Segre. A banda del riu Ebre, també se’l pot trobar al Llobregat i a l’estany de l’Agulla.